Canvi

Fixant-nos en aquesta definició, veiem que el canvi és el contrari a la permanència.

Sempre hem tingut por al canvi. Hi ha una frase molt bona (i pràctica) que diu si alguna cosa funciona … No ho toquis. I no negaré que jo mateixa l’he fet servir infinitat de vegades. Perquè em convenia. No sóc ximple, encara que visqui en Piamalandia.

Però també és cert que vam trigar a adonar-nos que les coses no estan funcionant bé. Tenim una curiosa tendència a creure que les coses no van tan malament i que, en tot cas, a nosaltres no ens van tan malament “com sembla”. Això és perquè llegim els diaris asseguts còmodament amb un rutinari cafè amb llet, en algun Kit Kat laboral i que, en darrer extrem, fins a final de mes falten dies i ja veurem … i … He apagat la llum de la sala en sortir de casa?

Això sí, quan estem en grup i algú llança el perillós missatge de “com està el país” … Paro 20%, els bancs no donen crèdit (jo tampoc al que veig, la veritat), aquesta crisi va acabar amb tot, les empreses tanquen, on anirem a parar i etc., etc., etc., sembla allò de “l’últim és tanoca i paga el compte” i ens posem com gallines al corral a veure qui caqueja més alt.

Tot això és cert. De debò. Jo ho pateixo també. I el meu banc m’espera, sigil·losament aguaitant a partir del dia 14 el moment fatídic en què em converteixi en un “sense-saldo-i-amb-vistes-a-anar-a-pitjor”.

Però siguem honestos. Per nosaltres mateixos, per moral, per necessitat, pel futur de país, o senzillament per favor. Siguem-ho.

Les coses no xiulen. No estem bé. Per tant, no tinguem por del canvi. En la mesura que cadascú pugui participar, canviem. I actuem.

Aquesta vida és un teatre, cada un té un paper, però ningú ens obliga a seguir un guió. No cal ser genials. Només, potser, ser dignes de nosaltres mateixos.

Pensa i si cal, canvia.

Fotografia Taylor James

Escoltant Maria Mena “Homeless” … (sense intenció de molestar més)